El passat dimarts 28 d´Abril de 2015 els mitjans de comunicació van retransmetre en directe les detencions de 9 ciutadans, així com els escorcolls que es van fer a diferents domicilis privats, hospitals i l´Ajuntament del municipi de Reus. Semblava que els mitjans de comunicació tenien fil directe amb la Guàrdia Civil i amb el Jutjat Instructor número 3 de Reus que havia acordat les detencions i els escorcolls.
 |
| Imatge per a la història : l´Ajuntament de Reus amb la Guàrdia Civil custodiant-lo durant el dia 28 d´Abril de 2015. |
El Ministre Sr. Rafael Català vol sancionar els mitjans de comunicació que facin la seva feina i publiquin informacions amb filtracions. Aquesta voluntat del Sr. Català demostra que, com a mínim, coneix la legalitat vigent. Tots els juristes sabem que el secret de sumari implica que ningú aliè al procediment judicial pot tenir informació sobre la fase de sumari (art. 301 LECrim). El sumari és la fase d´investigació del procediment judicial, la qual sempre és secreta excepte pel Jutge, Fiscal, l´advocat defensor i el propi imputat. Després existeix la figura del secret de sumari per les parts (art. 302 LECrim), i aquesta situació implica que els advocats defensors no tindran dret a tenir coneixement del que passi en la fase d´instrucció durant un mes.
Per tant, agradi o no agradi, durant el temps que estigui investigant-se un fet amb aparença de delicte els mitjans de comunicació no haurien de poder publicar absolutament res. Ara bé, la realitat és una altra ben diferent, i imatges informatives sobre detencions de ciutadans és habitual (els anys 80 amb presumptes terroristes d´E.T.A., els anys 90 amb membres del Govern socialista, i actualment amb tota mena d´investigacions judicials...). La Comissió de Comunicació del Consell General del Poder Judicial el 30 de Juny de 2004 va aprovar un text denominat "Protocolo de Comunicación de la Justicia" que permet que en la fase d´instrucció es publiquin fins i tot resolucions judicials senceres : interlocutòria que admet a tràmit una denúncia, la interlocutòria de presó, la interlocutòria de processament.
Sense dubte, aquest "Protocolo de Comunicación de la Justicia" és totalment contrari als arts. 301 i 302 LECrim, ja que la finalitat de la instrucció (sumari) és investigar, i les millors investigacions es fan de forma secreta i no de forma pública.
Si la Administració de Justícia fos ràpida implicaria que en qüestió de poc temps les fases d´instrucció (investigació) finalitzarien de forma ràpida, i aleshores passaríem a la fase de judici oral en la qual es decideix si un ciutadà és culpable o no. Però com que la realitat del Regne d´Espanya és que les investigacions són ineficients i triguen anys (sobretot en temes complexes), és aleshores quan el Consell General del Poder Judicial ha donat carta lliure a fer públiques les investigacions, tot permetent fer públiques resolucions judicials de la fase d´instrucció (sumari) per tal de què els mitjans de comunicació tinguin "notícies" que explicar.
Per aquesta raó, el passat dimarts 28 d´Abril de 2015 fets que no poden ser notícia van ser notícia. M´explico, no pot ser notícia que un Jutjat Instructor sospiti que 9 ciutadans poden estar implicats en algun fet delictiu ocorregut fa 3 anys (recordem que el procediment del Jutjat Instructor número 3 de Reus porta quasi 3 anys en fase d´investigació, i que aquesta investigació és doblement secreta : tant per tercers, com pels propis investigats i els seus advocats). Tampoc pot ser notícia que un Jutjat Instructor acordi anar a escorcollar domicilis particulars, oficines de l´Ajuntament i oficines d´Hospitals per suposats delictes ocorreguts fa uns tres anys (en efecte, si realment es va cometre un delicte fa 2 o 3 anys, algú creu que restaran proves -d´aquests suposats delictes- amagades en aquests domicilis particulars, o oficines municipals?. Si realment, els 9 detinguts fossin delinqüents tindrien a casa seva documents que els implicarien?. Si realment, els 9 detinguts fossin delinqüents tindrien en el despatxos municipals o de l´hospital documents que els implicarien?).
La diligència d´escorcoll més aviat està prevista per l´ordenament jurídic per altres tipus delictius que realment deixen vestigis físics incriminatoris. Però clar, a Reus s´investiga si un contracte pot ser delictiu o no, si aquest contracte amaga blanqueig de capital o amaga falsificació documental, i evidentment aquests contractes 3 anys després han d´estar amagats als despatxos de l´Ajuntament o de l´hospital o al domicili particular d´una professora de batxillerat que va decidir dedicar-se a aportar el seu granet de sorra pel municipi reusenc.
No només no tenien raó de ser les detencions dels 9 implicats, sinó que a més a més la premsa (la professionalitat dels quals és qüestionable) estaven allà de la mà de la Guàrdia Civil, per enregistrar imatges i copsar els moments en els quals els 9 implicats passaven a ser detinguts, i els seus domicilis escorcollats.
Aquesta actuació "judicialvisiva" (judicial+televisiva) resta credibilitat a la nostra estimada Administració de Justícia. En efecte, quan el poder judicial únicament té com a eina de força treure imatges de ciutadans detinguts, que després de dos dies detinguts queden en llibertat provisional en espera d´un hipotètic judici que no sabrem si realment mai es farà (desprès de 3 anys d´investigacions no hi ha un horitzó processal que permeti pensar que abans del 2020 pot arribar a fer-se algun judici oral per aquests fets), la imatge és peripatètica.
Els mitjans de comunicació són simples servents del poder judicial, i s´obliden dels criteris periodístics que calen per tal de què un fet sigui notícia: veracitat, objectivitat, claredat, interès general i novetat. Les detencions de dimarts 28 d´Abril de 2015 no reunien aquests criteris, ja que no era un fet nou que l´Ajuntament de Reus estigui sota sospita i investigació, ni tampoc era un fet clar que aquestes detencions s´haguessin de practicar aquell 28 d´Abril de 2015 (per què no es van practicar fa 2 o 3 anys?). La manca de qualitat del periodisme és una realitat tant a nivell de successos com a qualsevol altra branca (política, esports...) i aquesta setmana ha tornat a posar-se de manifest. Cap mitjà de comunicació s´ha qüestionat com van la resta de procediments del Jutjat Instructor nº 3 de Reus, és a dir, tots aquells procediments judicials que no són "mediàtics" : què passa amb ells?.
Mentrestant, el municipi de Reus ha rebut una bufetada a nivell mediàtic, i a tot el Regne d´Espanya durant uns quants dies (fins que alguna altra actuació judicial sigui "notícia mediàtica") es tindrà l´estigma de ser un municipi ple de corruptes i delinqüents, quan realment la reflexió que hauria de fer-se és : per què un Jutjat i la Guàrdia Civil després de quasi 3 anys d´investigació no han reunit suficient material per poder portar a judici els 60 sospitosos implicats en aquesta trama que s´anomena "Innova"?. Una possible resposta és : perquè potser no hi ha cap delicte, i únicament existeixen irregularitats comptables defensables.
Hi ha un refrany popular diu : "calúmnia que quelcom queda", i Joseph Goebbels (avui fa 70 anys de la seva mort) deia : "una mentida repetida mil cops es converteix en veritat".
